El nostre projecte

Ser docent al Maria Espinalt

3 de març 2021

L'Institut Maria Espinalt fonamenta el seu projecte educatiu en la idea de BENESTAR. Es tracta d'un centre on l'Educació Emocional és molt important i constitueix un dels pilars del centre. Existeixen espais educatius orientats a aquestes qüestions i conduïts per docents. Per això tots els docents del centre passen per formacions relatives a aquestes qüestions.


En el nostre Institut el centre de tot és l'alumnat. L'objectiu exigeix empoderar-lo i ajudar-lo a ser el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Per aquesta raó els horaris s'elaboren amb criteris estrictament pedagògics i no atenent a les preferències dels i de les docents.


Aquest enfocament ens exigeix una atenció bastant personalitzada de cada cas i una acció tutorial intensa. Al Maria Espinalt tenim organitzada la tutoria de manera compartida i distribuïda: totes i tots els docents estem a càrrec del seguiment d'una dotzena d'alumnes del centre.


Una altra característica és l'aplicació del currículum basat en el binomi globalització dels continguts/enfocament instrumental. Les àrees considerades instrumentals són plantejades des d'aquest enfocament i la resta de matèries queden incloses en diversos centres d'interès i formen part de propostes globalitzadores. Així doncs, el professorat del Maria Espinalt dedica moltes hores de docència en àmbits que no sempre són els de la seva especialitat.


Per poder dur a terme la docència d'aquesta manera, on el més important és la gestió de persones i grups orientada al desenvolupament personal i competencial per conduir-los cap al coneixement, els docents canvien completament el rol tradicional. El coneixement dels continguts no és el més rellevant de la seua activitat a l'aula sinó la gestió humana. La transmissió de coneixements per part dels docents és una activitat residual sota un plantejament que potencia l’activitat de l’alumat. Això implica que el diàleg, les entrevistes, les reunions i tota mena d'activitats comunicatives són les eines bàsiques de la interacció entre l'alumnat i el professorat.


Entenem que l'aprenentatge ha de ser significatiu i en context per la qual cosa constantment ens cal realitzar adaptacions i elaboracions de materials i recursos didàctics. Per aquest motiu no funcionem amb llibres de text sinó amb dispositius electrònics i entorns virtuals, ja que ens permeten molta més flexibilitat, adaptabilitat i accessibilitat amb relació als recursos i materials necessaris en cada cas.


Això exigeix un esforç del personal docent, tant en la preparació de materials a escala personal com en la coordinació entre els membres del claustre. El treball en equip és molt important i es materialitza en un gran nombre de reunions, tant ordinàries com extraordinàries, durant el curs així com en el mes de juliol. Ser un centre en constant reconstrucció implica la necessitat de destinar un temps extraordinari per part de tots i totes les docents, perquè a banda de les necessitats de docència i gestió cal afegir les tasques pròpies de la creació. 


L'enfocament de l'avaluació es basa en l'observació i el diàleg perquè l'objectiu de la mateixa transcendeix el caràcter notarial que sovint se li atorga i més enllà de certificar situacions, el plantejament és el de motivar i esperonar la millora dels resultats oferint recursos i ajuda. Per això els tutors personals recullen les observacions de tot l'equip i amb elles, tot afegint les pròpies observacions, elaboren els informes on es comuniquen aquests resultats, les diagnosis realitzades i les propostes de millora plantejades. L'avaluació numèrica només té lloc al final del curs.


El centre no està organitzat al voltant dels departaments sinó que atorga molt de pes a les decisions i al treball del claustre en ple i als equips docents en particular. Així i tot, existeixen comissions i coordinacions per dur a terme, a més a més, d'altres tasques.


L'oferta educativa del Maria Espinalt consisteix en 120 alumnes a cadascun dels cursos d'ESO. L'horari inclou una o dues tardes de reunió/formació.

L'avaluació al Maria Espinalt

3 d’abr. 2019

Al nostre projecte considerem l'avaluació com un dels principals fonaments on se sustenta el creixement i l'aprenentatge del nostre alumnat.


Així, l'avaluació està present des de l'inici de curs a través del diàleg constant, les hores que dedica el nostre alumnat setmanalment a autoavaluar-se i valorar els seus progressos i creixement personal i la nostra pròpia i constant revisió del dia a dia al centre com a docents.


Com creiem que ha de ser aquesta avaluació? En aquests dos documents (un document de text i una presentació que el resumeix) expliquem els trets bàsics de la nostra manera d'entendre-la.


l’avaluació al me

L'institut en 6 píndoles

27 de febr. 2017

Benestar i emocions

El benestar és un dels pilars del centre. Tot funciona millor si ens sentim bé. Això inclou la manera en com es produeixen tant la convivència com els aprenentatges. Per aquesta raó, dins del nostre plantejament les emocions i la seva gestió són tan importants. Cada matí el dia comença amb el moment de la trobada. Justament aquestes emocions, el fet de poder compartir-les així com les qüestions relacionades amb la seva gestió són el contingut d'aquest espai. D'igual manera impulsem l'observatori del benestar: una comissió formada per alumnes, docents i famílies encarrega de vetllar pel benestar de la comunitat. Ens interessa molt la dimensió emocional i és una cosa bastant poc explorada en la secundària. De fet, al centre contínuament estem pensant i construint la manera de tenir-la en compte. Per aquest motiu, les i els docents del centre comptem amb assessorament i ens formem en aspectes relacionats amb l'educació emocional. Com que les emocions compten, i molt, al llarg i ample de tots els espais i plantejaments del centre intentem tenir molta cura d'elles.

El valor de la comunitat

Juntament amb el tema del benestar i les emocions, la idea de comunitat és un dels altres valors-pilar del centre. En tant que és un centre de nova creació entenem que la creació d'aquesta comunitat és una de les tasques fonamentals que dirigeixen la nostra activitat i els nostres esforços. Cal definir i executar aquestes actuacions i no simplement deixar-les al lliure caprici de l'espontaneïtat. Per això creem contextos, espais vivencials i atorguem un valor preponderant a la comunicació. Desenvolupar i fer créixer l'afecte i la confiança esdevenen els grans reptes implícits en aquest procés i la cooperació és l'eina bàsica. Educar és un fet social. La socialització és una necessitat bàsica que no pot obviar-se ni deslligar-se de la dimensió acadèmica. No pot existir projecte educatiu sense comunitat educativa. Tot això justifica la dedicació d'esforços com els de les jornades d'acollida, la definició d'espais com els de la trobada o l'observatori del benestar, la proposta de multitud d'activitats d'aula basades en el diàleg, el debat i la cooperació, el plantejament d'una web fonamentat en una comunicació propera i emocional, la implicació del centre en l'entorn…

La vocació i el compromís social

Dins del nostre plantejament hi ha dos objectius que planegen sobre els objectius curriculars i acadèmics i que precisament són els que donen sentit a aquests darrers. Quan parlem de vocació ens referim a tot allò que cada persona ha d'anar desenvolupant i assolint per poder enfocar-se cap a allò que més li tira i que d'alguna manera marcarà el seu recorregut acadèmic i professional o almenys una part important de la seva activitat personal. D'altra banda, i donat el pes que té el concepte de comunitat en el nostre projecte, entenem que cada persona ha de prendre consciència, reconèixer i assumir aquest valor així com desenvolupar la seva pròpia manera i trobar el què pot aportar a la comunitat, com a retorn per a tot el que cada individu ha manllevat d'ella. Anomenem a això el «Compromís social». Òbviament, tot això implica fugir del «cafè per a tothom» per entrar en una dimensió més personalitzada de l'aprenentatge i de l'atenció a cada alumne/a. La construcció del «projecte de vida» és el concepte que engloba tots aquests aspectes i el veritable objectiu d'aquest període educatiu.

El currículum i els espais d’aprenentatge. 

Abordem els aspectes curriculars des de diversos espais. D'una banda, tenim uns espais on focalitzem l'atenció sobre els que considerem aspectes instrumentals de l'aprenentatge: el cos, l'activitat física i el joc (educació física), les llengües, la comunicació i la lectura (català, castellà i anglès, la lectura) i les matemàtiques, el pensament lògic i la resolució de problemes (matemàtiques i entrena-ment). Per altra banda, disposem d'un espai d'aprenentatge globalitzat on, a partir de centres d'interès diversos i encàrrecs variats, articulem un seguit d'activitats relacionades amb la totalitat d'àmbits del currículum (EAG). Alguns moments (les tardes) estan dedicades a projectes d'àmbits més delimitats: el cinema, l'entorn, la música, l'art i l'aspecte del nostre centre (EAG tarda). Incloem també un moment on podem desenvolupar alguns temes més a fons: la natura, la robòtica, les emocions, la música, el cos i el moviment. Aquest espai està inspirat en les intel·ligències múltiples de Gardner (espai temàtic). Finalment, existeix un moment durant la setmana que dediquem a realitzar totes i tots plegats feines relacionades amb el desenvolupament d'algun aspecte del centre: des del manteniment fins a la jardineria tot passant per la biblioteca, les celebracions o el benestar (comissions).

Els rols a l’institut 

Entenem que el centre és un espai de trobada, de convivència i d'interacció entre persones. Aquest és el context on, a més de moltes altres coses, s'aprenen i es desenvolupen els continguts acadèmics presents al currículum. Però totes les altres coses també importen, fins i tot més. En el nostre institut el més important són les persones i la seva situació emocional. D'aquí es deriven moltes qüestions relacionades amb el disseny i les maneres de fer del centre. D'entrada tenim clar quin és el paper de cadascú en el nostre dia a dia. L'alumnat és el protagonista de tot aquest procés, l'actriu/actor principal a qui correspon prendre les decisions fonamentals, actuar, experimentar El paper de les i dels docents és el de gestionar els grups i acompanyar a cada persona en aquest procés. En estreta col·laboració amb les famílies que no poden romandre al marge. L'observació, el diàleg i la creació d'espais vivencials i d'interacció on tot això es produeixi és una de les tasques fonamentals de l'Institut. Per això organitzem la tutoria de manera que puguem fer un seguiment acurat. Comptem amb una distribució de la tutoria entre tot l'equip que ens situa com a tutors/es d'un grup reduït d'alumnes. També sobre aspectes sobre el nostre paper com a persones adultes acompanyants rep formació el claustre.

L’activitat de l’alumnat

Hem manifestat que en el nostre plantejament l'alumne/a és centre i protagonista i que l'objectiu principal de la seva estada és definir, elaborar i desenvolupar el seu propi projecte de vida. Això implica que les activitats que haurà de realitzar l'alumnat no s'han de basar únicament en la memorització de continguts i procediments que posteriorment ha de mostrar en la realització d'exàmens. La idea és que l'alumne/a es comprometi amb el seu propi procés educatiu, ja que és allò que li permetrà aconseguir materialitzar aquest projecte de vida prèviament definit. Per això les activitats i els contextos que el centre proposa el que han de permetre és que l'alumnat realitze activitats relacionades amb qüestions tals com prendre decisions, participar activament en la construcció d'espais i aprenentatges, fomentar el pensament crític, desenvolupar la creativitat i la recerca de solucions enfront de situacions diverses, cooperar, endinsar-se en l'autoconeixement i el desenvolupament de les mateixes maneres d'organitzar-se i funcionar, avaluar i autoavaluar-se… El principi d'activitat és el que regeix el gruix de la proposta d'aula que se li ofereix a l'alumnat. Això vol dir que a l’aula l’alumnat ha de ser l’actuador i les propostes han d’anar encaminades a fer-lo actuar de manera activa. Fugim en la mida del possible de les propostes que situen a alumnat de manera passiva envers el discurs del professorat. El concepte «deures» en la seva accepció de «feina obligatòria» deixa de tenir sentit i li cedeix el seu lloc al concepte «Compromís». Així es pretén que la feina que l'alumnat ha de realitzar sigui entomada des del compromís amb el propi procés educatiu (l'exigència pròpia) i no des del compliment obligatori amb una exigència externa. La idea és que tot i que normalment no hi ha explícitament feina per a casa («els deures») sempre hi ha la possibilitat de realitzar tasques pròpiament assumides per complir amb els compromisos adquirits o per avançar en la realització del mateix projecte de vida.