Inici‎ > ‎

És hora de dir prou... És hora d'aturar aquestes actituds!

9 de gen. 2018, 17:56 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte
Com us dèiem a l'entrada anterior, ahir iniciàvem a l'institut un nou Centre d'Interès al voltant del respecte al material i les instal·lacions del centre. Davant de l'acumulació d'incidències i mostres reiterades de malbaratament i destrosses, vam considerar necessari (com ja ho hem fet altres vegades amb altres temes urgents) fer aquesta aturada per poder reflexionar amb calma sobre aquesta situació i trobar respostes a totes aquestes qüestions que ens estaven fent sentir malament.

Però ahir, al final de la jornada acadèmica vam viure una d'aquelles situacions que d'entrada no inviten a la reflexió pausada i exigeixen, per la reiteració i el moment que estem vivint en aquest inici de trimestre, respostes immediates i contundents.
Aturem aquestes actituds!
Efectivament, al final del matí d'ahir es va tornar a donar una situació que ens obligava a entomar sense més embuts el tema que ara més que mai ens ocupa i ens preocupa: Al Maria Espinalt es produeixen robatoris. Per a qui no ho sàpiga ahir va desaparèixer una ronyonera d'una alumna que algú volia robar i que finalment, fruit de la resposta immediata que vam donar, la o les persones responsables es van veure obligades a deixar-la amagada darrere d'una tassa de vàter d'uns dels lavabos on la vam acabar trobant. Aquesta ronyonera contenia un mòbil.

El primer que volem manifestar des de l'observatori és la nostra més profunda repulsa contra aquest fet. La persona o persones que hagin fet això no han entès res del nostre centre i no mereixen formar part de la nostra comunitat si és que no acaben entenent-lo.

En segon lloc volem agrair l'actitud de les persones que de seguida van col·laborar seguint les instruccions del professorat. Malauradament també va haver-hi gent que no va mostrar-se tan col·laboradora sinó més aviat egoista i molt poc empàtica i no va ajudar gens en la solució. Una de les coses que podem aprendre del dia d'ahir és que si tot l'alumnat hi hagués col·laborat, en comptes de 30 minuts potser només haurien estat 10 els perduts.

De fet són diverses les coses que podem aprendre del dia d'ahir i les conseqüències que se'n deriven.

Hem après, com diem, que si col·laborem i tenim una actitud empàtica vers els problemes dels nostres companys i companyes, les situacions de conflicte es poden solucionar i es poden solucionar ràpidament.

Hem après que no ens podem conformar amb la feliç recuperació de la ronyonera sostreta. Hem d'esbrinar quines persones són les que abusen de la confiança dels seus companys i companyes per tal de restituir a la resta de les persones del centre el benestar perdut. No dubteu que des d'avui hi posarem esforç i energia per trobar-les. 

Hem après que mentre no eliminem aquestes actituds ens haurem de protegir per evitar patir de nou aquestes situacions. Això ens obliga a tothom a estar a l'aguait i a vigilar les nostres pertinences de manera especial.

Hem après (amb pena barrejada amb ràbia) que la llibertat de moviment que sempre hem volgut per a totes les persones de la nostra comunitat, ens posa en situació de risc. Així que, malgrat que a vegades no ens agradi, hem de comprendre que per tenir una mica més de control i evitar aquestes coses hem d'acceptar que el professorat ens restringeixi aquesta llibertat de moviment.

També hem après que quan prenem una mesura com la d'avui hem d'habilitar mecanismes de comunicació tan immediats com la resposta donada. Ho sentim, creiem (i el resultat ens ho ha demostrat) que aquesta era la millor actuació que podíem prendre, però això no ens excusa d'haver fet servir tots els mecanismes que teníem al nostre abast per avisar-vos i tranquil·litzar-vos. Agraïm la vostra paciència i comprensió i us garantim que si es torna a donar una altra situació com la d'avui (i esperem que no sigui mai més necessària), mantindrem oberts els canals de comunicació habituals (telèfon del centre) i obrirem els que sigui necessari per evitar que us arribeu a preocupar (missatge al Whatsapp).

Vam començar a treballar en aquest tema de l'EAG justament per prendre la consciència i les decisions que ens ajudin a protegir el nostre espai de les actituds irresponsables i també de la mala voluntat de qui ens vol robar. Ara més que mai hem de treballar per arribar a conclusions i solucions. Per aquest motiu demanarem al nostre alumnat seriositat i rigor a l'hora d'abordar els debats i les propostes. És hora de dir PROU, tenim dret a circular pel centre amb la tranquil·litat de saber que les nostres pertinences no corren cap risc. Però també hem de ser conscients que no tindrem prou amb dir NO, hem de passar a l'acció i aturar amb la raó i l'exemple del nostre comportament aquestes conductes que ens estan privant del nostre dret a la tranquil·litat i el benestar al nostre centre.

Volem quedar-nos amb el somriure de la noia en marxar de l'institut amb la seva ronyonera. És això precisament el que volem aconseguir: nens i nenes que sempre surtin del nostre centre amb un somriure. Entre tots i totes ho aconseguirem!
Comments