Inici‎ > ‎

E la nave va...

9 d’abr. 2018, 17:38 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte
Acabem el segon trimestre i, amb això, comencem ja a pensar en encarar la recta final del curs. Això sí: primer les merescudes vacances on podrem agafar les forces i l’energia necessàries per enfrontar l’exercici il·lusionant que la nostra tasca ens tornarà a exigir durant el 3r trimestre. Un cop més volem compartir el moment que vivim a l’institut amb vosaltres.
ja es veu l'horitzó

Si recordeu, el primer trimestre el vam acabar marcant-nos  l'objectiu de treballar el tema del respecte per les instal·lacions, materials i espais del centre després d’un primer trimestre on vam detectar un punt feble en aquest aspecte. Així vam començar el trimestre que ara finalitza i justament ens vam trobar, en tornar de vacances de Nadal, amb l'estranya situació de la desaparició d'uns mòbils que, per sort, van aparèixer poc després. Tot els grups del centre vam abordar a partir d’un tema d’EAG aquesta situació per tractar de superar-la. Ara que concloem aquest nou període, el primer que  volem fer en relació al tancament d'aquest capítol és agrair-vos la vostra col·laboració (en les propostes prèvies on mirar com podríem abordar allò, en els vídeos en els quals potser heu participat, en la signatura de la carta de compromís de les vostres filles i fills...). Fruit d'aquestes reflexions han sorgit algunes propostes organitzatives encarades a mantenir una actitud de cura de les nostres coses que ara ens toca consolidar. Ara, per exemple, tot l'alumnat, cada dijous en la trobada, participa en la valoració i reflexió de la situació del centre seguint les pautes d'una comissió d'alumnes. Ara enregistrem cada incident que succeeix al centre i tractem d’abordar-lo. Sabem i constatem que algunes d’aquestes coses continuen i continuaran passant i que del tot mai es podran evitar. Però en general, els i les docents sentim que la situació al centre ha anat a millor i que s'ha fet un pas endavant en la presa de consciència en relació a l'ús que fem de les coses i el respecte envers allò que no és estrictament nostre. També sabem que no podem baixar la guàrdia i que hem d’estar constantment a sobre, perquè les persones responsables dels robatoris no han aparegut.
Semàfor

Com era lògic, al llarg d'aquest segon trimestre hem viscut l'assentament de gairebé totes les situacions plantejades a l'inici de curs. Poc a poc tot ha anat situant-se i entrant en una fase de certa estabilitat. Ara ja podem dir que la gran majoria de persones estem ubicades en la realitat del centre durant el present curs, cosa gens fàcil en un centre com el nostre, on la diversitat i multiplicitat de persones, contextos i situacions (a vegades molt diferents d'altres contextos i situacions que hem viscut anteriorment en d'altres centres o al nostre durant el curs passat) ens exigeixen un constant esforç d'adaptació. Segurament vosaltres, especialment les famílies d'alumnes que han començat aquest curs al Maria Espinalt, des de casa, heu viscut aquest procés, tant a través dels i de les vostres filles com en vosaltres mateixos davant d'aquesta situació nova i, potser, molt diferent. Ara bé, quan diem que moltes de les coses ja estan situades no volem, ni molt menys, insinuar que la feina ja ha acabat. Ni tan sols que s’hagi reduït! D’una banda perquè som conscients que una part del nostre alumnat “ha triat una ubicació” que  entenem que no pot ser la definitiva i ara la feina (la nostra i la vostra, diària, pacient i sistemàtica) és la de “convèncer-lo” que cal situar-se d’una altra manera a l’institut, en la seva vida acadèmica, davant la resta de persones amb les que convivim... D’altra banda perquè, tot i que moltes persones ja estan perfectament situades, entenem que és tan important arribar com saber-se mantenir, i això també exigeix feina. I, per últim, perquè en un centre en construcció i més en el nostre cas, hem de mirar ja de reüll al futur i començar a pensar en el curs vinent.

De cara al tercer trimestre us anticipem un programa intens: començarem amb una festa, durant la tarda del dia 5, com ja us hem anticipat, on pretenem recaptar diners per a les colònies. En aquest sentint no ens està sent fàcil gestionar tot el muntatge que suposen unes colònies i necessitem, aquest dia especialment, el vostre suport. 
Festa Mercat solidari

Seguirem amb la preinscripció de les persones que formaran part de la nostra comunitat durant el proper curs. Hem d’incloure en aquest sentit la recerca i el "fitxatge" dels/de les docents que s'han d'incorporar també al centre el proper setembre, que en molts casos podrem triar i que suposa per a l’equip dedicar una part de l’activitat i l’energia en aquesta direcció. 

Tindran lloc també les colònies, l'avaluació de l'estat general del centre, les jornades de cloenda, la festa final de curs i moltes coses més, algunes de les quals a hores d’ara encara ni les coneixem i ens arribaran. 

Entre mitges una part del professorat s’enfronta a unes oposicions que, aquest curs després de molts anys de guaret, tornen a estar convocades. 
Jornada de Portes Endins

Com veieu, necessitarem disposar d’energia per poder encarar tot això, i per algunes d’aquestes qüestions tornarem a demanar-vos ajuda. De fet, hi ha una d’ellen la qual volem insistir de nou: la jornada de “Portes endins” que celebrarem el proper 17 d’abril. Cada dia al Maria Espinalt passen moltes coses. Moltes d’elles tenen un escàs ressò fora de les nostres parets, i de moltes d’elles ni tan sols vosaltres, les famílies, en teniu coneixement. De fet, algunes persones ja ens heu fet arribar en diverses ocasions que us agradaria conèixer més a fons tot el que passa al Maria Espinalt i ens heu fet caure en la necessitat de que potser algunes de les coses que vivim a l’institut haurien de tenir més visibilitat. Això situa al centre en el repte de trencar amb aquesta inèrcia i, a més a més de fer que passen moltes coses, també ara voldríem poder explicar-les i mostrar-les. Hem pensat que qui primer hauria de tenir coneixement de tot el que vivim i fem dia a dia al centre sou vosaltres, les famílies. Per això, juntament amb l’AFA hem decidit que potser necessitem un moment on poder obrir també les portes a les famílies que formeu part de la comunitat (no només a les “candidates”) i generar un espai on tenir la possibilitat de poder conèixer millor i gaudir d’allò que ha passat i passa al Maria Espinalt, d’allò que fan els vostres fills i les vostres filles amb els seus companys i companyes. Un petit moment on trobar-nos de nou i fer comunitat; en definitiva regalar-nos un nou espai de convivència. Sabem que la vida a l’Institut no és com a l’escola i que les famílies ja no hi participeu tant. D’alguna manera és absolutament normal perquè els i les  adolescents ens demanen justament això: que ens retirem una mica, que prenguem més distància, perquè necessiten i reivindiquen el seu propi espai i l’institut és un espai que naturalment és més seu. Però no tot el que passa a l’Institut s’ha de quedar necessàriament a l’Institut, així que el dia 17 d’abril, famílies i professorat hem decidit organitzar aquest esdeveniment al qual hem anomenat “Portes endins” per tot això que ja us hem explicat. Aquest dia podrem visitar el centre i saber més de la vida diària a l’Institut, pretenem poder dinar totes les persones que vulguem juntes a l’aire lliure. Hem pensat que ho farem coincidir amb un tema d’EAG on aprofundir els nostres coneixements i on compartir reflexions  sobre l’adolescència. Per a qui la viu directament i per a qui la viu en la pell dels seus fills, filles i/o alumnes. Per això és ben probable que en alguna tasca us toqui participar. Aquest mateix dia, per concloure, tindrà lloc la xerrada “Com acompanyar l’adolescència” a càrrec de la psicòloga Alexandra Mariné.

Així doncs, com veieu ens espera un tercer trimestre novament intens i ple de moments on poder seguir treballant i gaudint de la vida a l’Institut. Ara però, us desitgem, ens desitgem a totes i tots plegats unes bones vacances on poder descansar i gaudir de l’inici de la primavera. Recordeu que els informes que heu rebut o rebreu estan fets des del “carinyo” i pensats per a generar un context i un nou espai de diàleg entre vosaltres i els/les vostres fills/filles amb la pretensió de que això serveixi no per jutjar sinó per ajudar-los/les en el seu procés educatiu. 

Cordialment,

L’equip docent de l’Institut Maria Espinalt.
Comments