Lluernes

«Pensant en els altres» amb Toshiro Kanamori

28 de febr. 2017, 4:40 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Una escola, trenta-cinc alumnes a classe, un professor, Toshiro Kanamori, i un objectiu: SER FELICES i aprendre a pensar en els altres.

«Les petites virtuts» de Natàlia Ginzburg

28 de febr. 2017, 4:28 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Simplement: una delícia.
Natàlia Ginzburg

Un assaig d’unes poques pàgines no es pot deixar de llegir si comença dient coses com aquestes: 

«Pel que fa a l’educació dels fills, crec que no se’ls ha d’ensenyar les petites virtuts sinó les grans. No els hem d’ensenyar l’estalvi, sinó la generositat i la indiferència vers els diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l’astúcia, sinó la franquesa i l’amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l’amor al proïsme i l’abnegació; no el desig de l’èxit, sinó el desig de ser i de saber.» 

Però sense cap mena de dubte és de lectura obligatòria si acaba amb aquestes altres: 

«Aquesta és l’única possibilitat real que tenim de ser-los útils d’alguna manera en la recerca de la seva vocació: tenir nosaltres mateixos una vocació, conèixer-la, estimar-la i servir-la amb passió, perquè l’amor a la vida engendra amor a la vida».

Us desafiem a llegir aquest text imprescindible sense emocionar-vos en arribar als últims paràgrafs. ;oP

El perquè d'un logotip, el perquè d'una cita

28 de febr. 2017, 3:22 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

lluerna

Va coincidir que mentre estàvem iniciant la construcció d'aquest projecte educatiu que és el nostre centre, alguns de nosaltres estàvem llegint el llibre «La supervivencia de las luciérnagas» de Georges Didi-Huberman... Bé, en realitat no va ser una coincidència fruit de l'atzar, sinó una recomanació de les coordinadores de Cinema en Curs, la Núria Aidelman i la Laia Colell, quan els hi vam comentar que s'obria davant nostre la possibilitat de promoure un nou institut. 

En aquest llibre el filòsof francès parteix d'una imatge de Pasolini en un dels seus últims articles: davant de la complexa i depriment realitat italiana es manifestava l'italià profundament pessimista. Sentia que en els seus (els nostres, encara) dies, el poder, la uniformitat cultural s'agitava triomfal en forma de grans llums cegadores, mentre que els pobles i la seva diversitat cultural havien desaparegut: la seva llum era com la d'una lluerna en mig d'una llarga nit il·luminada pels grans focus dels mitjans de comunicació i una societat alienada, encaminada al consumisme i la dissolució de la diferència. 

Didi-Huberman renega d'aquesta visió pessimista de Pasolini i creu que encara hi ha possibilitats, que encara és possible la supervivència de les lluernes i la seva resistència en mig del fulgor cegador dels focus. Una resistència que busca formar comunitat mitjançant l'únic combustible possible: la nostra capacitat d'imaginar. Només la imaginació ens permet posar-nos en el lloc dels altres i ampliar així la nostra pròpia manera de pensar. 

Ens agradaria ser capaços de deixar d'acontentar-nos a descriure el NO d'aquests focus, per començar a dir el a la nit, a una nit plena d'estrelles. 

I aquí és on volem estar.

1-3 of 3