Nomo... Símo... Nomo... Símo... Pensem-ho. Eduquem!

20 de set. 2016, 2:41 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 20 de set. 2016, 3:28 ]
Ja ha passat la primera setmana de curs del nostre nou institut. Durant aquests dies ja hem viscut de manera concentrada i intensa un bon nombre d’experiències i emocions de tots els colors. Experiències i emocions que com era d’esperar, cadascuna de les persones que formem part d’aquesta comunitat d’aprenentatge hem viscut de manera diferent.

Una d’aquestes situacions ha estat l’ús dels mòbils per part del nostre alumnat al centre.
Reflexionem, eduquem.

Un dels principis educatius que ens ha mogut des del començament d’aquest projecte ha estat el de la co-construcció d’aquest centre i, en particular, creiem que les normes només tenen sentit si són assumides i acceptades per qui ha d’acatar-les. És per això que d’entrada no hem volgut parlar (encara) de límits ni normes amb el nostre alumnat. Hem preferit que durant aquests primers dies l’alumnat s’autoreguli a si mateix i de mica en mica, a mesura que vagin apareixent els conflictes els anem resolguent entre tots i totes, trobant camins per a evitar que es tornin a reproduir… i la veritat és que estem contents dels resultats: en general, sense haver hagut de parlar de normes, els i les alumnes del Maria Espinalt s’han comportat de manera educada i respectuosa amb la resta de persones que formen aquesta comunitat i el (desgraciadament) mínim material i els espais (poc dotats) del centre.

Tanmateix, davant d’aquesta absència de normes, una bona part del nostre alumnat ha començat (després de la sorpresa inicial davant de la nostra permissivitat) a fer un ús dels mòbils que a algunes persones ens ha preocupat.

I està bé que ens preocupi, però potser no ens hauria d’angoixar: És normal que algú que hagi estat acostumat a la prohibició, de sobte, davant de l’absència d’aquesta, faci un ús excessiu.
D’altra banda, també és cert que aquest ús excessiu comporta unes formes de relació que potser no són les més desitjables dins d’un espai d’aprenentatge com és el nostre pati o els passadissos.

Davant d’aquesta situació de preocupació és fàcil caure en la temptació de la prohibició, de demanar a les famílies que no deixin portar els mòbils al centre, de no deixar treure’ls, de confiscar-los, de… Però creiem que aquesta no és o no hauria de ser la solució. Creiem que la solució passa per la reflexió i l’educació: hem d’ensenyar (a vegades aprendre també) a fer un ús racional, sa i respectuós d’un aparell que en poc temps ha invadit les nostres vides. I potser, un cop més, allò que fem a l’escola vagi a contracorrent d’allò que passa més enllà de les nostres portes, però això no pot ser una excusa per a no intentar educar al nostre alumnat: que la televisió, per exemple, tingui molta d’audiència no treu la responsabilitat dels espectadors i espectadores de criticar els seus continguts.

És per tot això que l’equip de professors i professores del centre us volíem dir, primer, que estem al cas de la situació, observant i prenent nota del comportament del nostre alumnat al respecte. Segon, que no ens angoixa, però ens pre-ocupa: hem iniciat un procés de reflexió. I, tercer i potser el més important, que aquesta reflexió seriosa oberta sobre l’ús dels mòbils s’ha d’ampliar a vosaltres, les famílies. Nosaltres, sense la vostra col·laboració en aquest tema (com en altres molts temes), no aconseguirem educar en aquest ús responsable que desitgem pel nostre alumnat, els vostres fills, les vostres filles.
Comments