Idees que ens inspiren


Sessió de Portes Obertes, 2017

16 de març 2017, 21:57 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

L'institut en 6 píndoles

27 de febr. 2017, 11:35 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 28 de febr. 2017, 7:00 ]

Primera píndola
Benestar i emocions
Benestar
El benestar és un dels pilars delcentre. Tot funciona millor si ens sentim bé. Això inclou a la manera en com es produeixen tant la convivència com els aprenentatges. Per aquesta raó, dins del nostre plantejament les emocions i la seva gestió són tan importants. Cada matí el dia comença amb el moment de la trobada. Justament aquestes emocions, el fet de poder compartir-les així com les qüestions relacionades amb la seva gestió són el contingut d'aquest espai. D'igual manera impulsem l'observatori del benestar: una comissió formada per alumnes, docents i famílies encarrega de vetllar pel benestar de la comunitat. Ens interessa molt la dimensió emocional i és una cosa bastant poc explorada en la secundària. De fet al centre continuament estem pensant i construint la manera de tenir-la en compte. Per aquest motiu, les i els docents del centre comptem amb assessorament i ens formem en aspectes relacionats amb l'educació emocional. Com que les emocions compten, i molt, al llarg i ample de tots els espais i plantejaments del centre intentem tenir molta cura d'elles.

Segona píndola
El valor de la comunitat


Juntament amb el tema del benestar i les emocions, la idea de comunitat és un dels altres valors-pilar del centre. En tant que és un centre de nova creació entenem que la creació d'aquesta comunitat és una de les tasques fonamentals que dirigeixen la nostra activitat i els nostres esforços. Cal definir i executar aquestes actuacions i no simplement deixar-les al lliure caprici de l'espontaneïtat. Per això creem contextos, espais vivencials i atorguem un valor preponderant a la comunicació. Desenvolupar i fer créixer l'afecte i la confiança esdevenen els gran reptes implicits en aquest procés i la cooperació és l'eina bàsica. Educar en és un fet social. La socialització és una necessitat bàsica que no pot obviar-se ni deslligar-se de la dimensió acadèmica. No pot existir projecte educatiu sense comunitat educativa. Tot això justifica la dedicació d'esforços com els de les jornades d'acollida, la definició d'espais com els de la trobada o l'observatori del benestar, la proposta de multitud d'activitats d'aula basades en el diàleg, el debat i la cooperació, el plantejament d'una web fonamentat en una comunicació propera i emocional, la implicació del centre en l'entorn…


La vocació i el compromís social


Dins del nostre plantejament hi ha dos objectius que planegen sobre els objectius curriculars i acadèmics i que precisament són els que donen sentit a aquests darrers. Quan parlem de vocació ens referim a tot allò que cada persona ha d'anar desenvolupant i assolint per poder enfocar-se cap a allò que més li tira i que d'alguna manera marcarà el seu recorregut acadèmic i professional o almenys una part important de la seva activitat personal. D'altra banda i donat el pes que té el concepte de comunitat en el nostre projecte, entenem que cada persona ha de prendre consciència, reconèixer i assumir aquest valor així com desenvolupar la seva pròpia manera i trobar el què pot aportar a la comunitat, com a retorn pel que cada individu ha manllevat d'ella. Anomenem a això el "Compromís social". Òbviament tot això implica fugir del "cafè per a tothom" per entrar en una dimensió més personalitzada de l'aprenentatge i de l'atenció a cada alumne/a. La construcció del "projecte de vida" és el concepte que engloba tots aquests aspectes i el veritable objectiu d'aquest període educatiu.

El currículum i els espais d’aprenentatge.
 


Abordem els aspectes curriculars des de diversos espais. D'una banda tenim uns espais on focalitzem l'atenció sobre els que considerem aspectes instrumentals de l'aprenentatge: el cos, l'activitat física i el joc (educació física), les llengües, la comunicació i la lectura (català, castellà i anglès, la lectura) i les matemàtiques, el pensament lògic i la resolució de probelmes (matemàtiques i entrena-ment). Per altra banda disposem d'un espai d'aprenentatge globalitzat on, a partir de centres d'interès diversos i encàrrecs variats, articulem un seguit d'activitats relacionades amb la totalitat d'àmbits del currículum (EAG). Alguns moments (les tardes) estan dedicades a projectes d'àmbits més delimitats: el cinema, l'entorn, la música, l'art i l'aspecte del nostre centre (EAG tarda). Incloem també un moment on podem desenvolupar alguns temes més a fons: la natura, la robòtica, les emocions, la música, el cos i el moviment. Aquest espai està inspirat en les intel·ligències múltiples de Gardner (espai temàtic). Finalment existeix un moment durant la setmana que dediquem a realitzar totes i tots plegats feines relacionades amb el desenvolupament d'algun aspecte del centre: des del manteniment fins la jardineria tot passant per la biblioteca, les celebracions o el benestar (comissions).


Els rols a l’institut 

Entenem que el centre és un espai de trobada, de convivència i d'interacció entre persones. Aquest és el context on, a més de moltes altres coses, s'aprenen i es desenvolupen els continguts acadèmics presents al currículum. Però totes les altres coses també importen, fins i tot més. En el nostre institut el més important són les persones i la seva situació emocional. D'aquí es deriven moltes qüestions relacionades amb el disseny i les maneres de fer del centre. D'entrada tenim clar quin és el paper de cadascú en el nostre dia a dia. L'alumne /a és el protagonista de tot aquest procés, l'actriu/actor principal a qui correspon pendre les decisions fonamentals, actuar, experimentar... El paper de les i dels docents és el de gestionar els grups i acompanyar a cada persona en aquest procés. En estreta col·laboració amb les famílies que no poden romandre al marge. L'observació, el dialeg i la creació d'espais vivencials i d'interacció on tot això es produexi és una de les tasques fonamentals de l'Institut. Per això organitzem la tutoria de manera que puguem fer un seguiment acurat. Comptem amb una distribució de la tutoria entre tot l'equip que ens situa com a tutors/es d'un grup reduït d'alumnes. També sobre aspectes sobre el nostre paper com a persones adultes acompanyants rep formació el claustre.

L’activitat de l’alumnat

Hem manifestat que en el nostre plantejament l'alumne/a és centre i protagonista i que l'objectiu principal de la seva estada és definir, elaborar i desenvolupar el seu propi projecte de vida. Això implica que les activitats que haurà de realitzar l'alumnat no s'han de basar únicament en la memorització de continguts i procediments que posteriorment ha de mostrar en la realització d'exàmens. La idea és que l'alumne/a es comprometi amb el seu propi procés educatiu ja que és allò que li permetrà aconseguir materialitzar aquest projecte de vida prèviament definit. Per això les activitats i els contextos que el centre proposa el que han de permetre és que l'alumnat realitze activitats relacionades amb qüestions tals com prendre decisions, participar activament en la construcció d'espais i aprenentatges, fomentar el pensament crític, desenvolupar la creativitat i la recerca de solucions front a situacions diverses, cooperar, endinsar-se en l'autoconeixement i el desenvolupament de les pròpies maneres d'organitzar-se i funcionar, avaluar i autoavaluar-se… El principi d'activitat és el que regeix el gruix de la proposta d'aula que se li ofereix a l'alumnat. Això vol dir que a l’aula l’alumnat ha de ser l’actuador i les propostes han d’anar encaminades a fer-lo actuar de manera activa. Fugim en la mida del possible de les propostes que situen a alumnat de manera passiva envers el discurs del professorat. El concepte "deures" en la seva accepció de "feina obligatòria" deixa de tenir sentit i li cedeix el seu lloc al concepte "Compromís". Així es pretén que la feina que l'alumnat ha de realitzar sigui entomada des del compromís amb el propi procés educatiu (l'exigència pròpia) i no des del compliment obligatori amb una exigència externa. La idea és que tot i que nomalment no hi ha explícitament feina per a casa ("els deures") sempre hi ha la possibilitat de realitzar tasques pròpiament assumides per complir amb els compromissos adquirits o per avançar en la realització del propi projecte de vida.

Ser docent al Maria Espinalt

8 de nov. 2016, 2:45 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

L'Institut Maria Espinalt fonamenta el seu projecte educatiu en la idea de BENESTAR. Es tracta d'un centre on l'Educació Emocional és molt important i constitueix un dels pilars del centre. Existeixen espais educatius orientats a aquestes qüestions i conduïts per docents. Per això tots els docents del centre passen per formacions relatives a aquestes qüestions. Venim d'on venim la necessitat de desaprendre i reaprendre és molt elevada.

En el nostre Institut el centre de tot és l'alumne/a. L'objectiu passa per  empoderar-lo/la i ajudar-lo/la a ser el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Per aquesta raó els horaris s'elaboren amb criteris estrictament pedagògics i no atenent  a les preferències dels i de les docents.

Aquest enfocament ens exigeix una atenció bastant personalitzada de cada cas i una acció tutorial intensa. Al Maria Espinalt tenim organitzada la tutoria de manera compartida i distribuïda: totes i tots els docents estem a càrrec del seguiment d'una dotzena d'alumnes del centre.

Una altra característica és l'aplicació del currículum basat en el binomi: globalització dels continguts/enfocament instrumental. Les àrees considerades instrumentals són plantejades des d'aquest enfocament i la resta de matèries queden incloses en diversos centres d'interès i formen part de propostes globalitzadores. Així doncs, el professorat del Maria Espinalt dedica moltes hores de docència en àmbits que no són els de la pròpia especialitat.

Per poder dur a terme la docència d'aquesta manera, on el més important és la gestió de persones i grups orientada al desenvolupament personal i competencial  per conduir-los cap al coneixement, els docents canvien completament el rol tradicional. El coneixement dels continguts no és el més rellevant de la seua activitat a l'aula sinó la gestió humana. La transmissió de coneixements per part dels docents és una activitat residual sota un plantejament que potencia l’activitat de l’alume/a. Això implica que el diàleg, les entrevistes,  les reunions i tota mena d'activitats comunicatives són les eines bàsiques de la interacció entre l'alumnat i el professorat.

Entenem que l'aprenentatge ha de ser significatiu i en context per la qual cosa constantment ens cal realitzar adaptacions i elaboracions de materials i recursos didàctics. Per aquest motiu no funcionem amb llibres de text sinó amb dispositius electrònics i entorns virtuals, ja que ens permeten molta més flexibilitat, adaptabilitat i accessibilitat en relació  recursos i materials necessaris en cada cas.

Això exigeix un esforç del personal docent,  tant en la preparació de materials a nivell personal com en la coordinació entre els membres del claustre. El treball en equip és molt important i es materialitza en un gran nombre de reunions, tant ordinàries com extraordinàries, durant el curs així com en el mes de Juliol. Ser un centre en construcció implica la necessitat de destinar un temps extraordinari per part de tots i totes les docents, perquè a banda de les necessitats de docència i gestió cal afegir les tasques pròpies de la creació. Per aquest motiu els i les docents del Maria Espinalt treballem cada setmana les 2 hores complementàries i en fem 30 hores setmanals de permanència en el centre, en ocasions fins i tot més.

L'enfocament de l'avaluació es basa en l'observació i el diàleg perquè l'objectiu de la mateixa transcendeix el caràcter notarial que sovint se li atorga i més enllà de certificar situacions, el plantejament és el de motivar i esperonar la millora dels resultats oferint recursos i ajuda. Per això els tutors personals recullen les observacions de tot l'equip i amb elles, tot afegint les pròpies observacions, elaboren els informes on es comuniquen aquests resultats, les diagnosis realitzades i les propostes de millora plantejades. L'avaluació numèrica només te lloc al final del curs.

El centre no està organitzat per departaments sinó que atorga molt de pes a les decisions i al treball del claustre en ple. La dimensió del centre, a hores d'ara ens permet aquest funcionament. Tot i així existeixen comissions i coordinacions per dur a terme, a més a més, d'altres tasques.

L'oferta educativa del Maria Espinalt consisteix en 120 places de primer d'ESO durant el present curs 2016/2017 que s'ampliarà a segon d'ESO durant el proper. L'horari inclou matins i tardes de docència més tardes de reunió/formació.

Ens reunim amb les famílies

20 d’oct. 2016, 8:21 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte


Continuem donant-li voltes als mòbils... Avançant lentament, però amb seguretat!

7 d’oct. 2016, 11:12 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Recordeu que fa uns dies escrivíem una entrada en relació al tema dels mòbils en aquest bloc? Doncs... ni molt menys va ser una cosa aïllada que ja tinguem oblidada. Ara us ho explicarem amb més deteniment...

Però potser per fer-ho, cal abans començar explicant que al Maria Espinalt ja hem començat amb les matemàtiques, el català, el castellà, l'Anglès...i tanmateix continua sense aparèixer aquesta cosa tan pròpia de la vida escolar com és «l'agenda». Passa que, juntament amb les matèries pròpies del currículum hem començat amb algunes altres coses que, tot i ser bastant invisibles, al nostre judici són molt més importants. En particular volem ressaltar aquí una d'elles: LA RESPONSABILITAT. Els vostres fills i les vostres filles es fan grans, volen cada cop més llibertat i... aquests «privilegis» d'adult han d'anar acompanyats d'un requeriment al qual tots els adults hauríem d'estar sotmesos: la responsabilitat. Perquè entenem que aquesta és la manera sana, correcta i l'única possible de fer-se adult i ser feliç. En això estem ara. Treballant el gran salt que suposa passar del control extern a l'autocontrol i l'autonomia que caracteritza l'estadi adult de la vida. Un gran pas aquests i no gens fàcil en alguns casos (de fet alguns dels vostres fills i filles tot i voler més llibertat intenten escapolir-se de la responsabilitat i delegar-la encara en nosaltres, els adults del centre). Aquesta és la raó per la qual el nostre alumnat no porta agenda ni cap element de control extern. Estan en el procés d'entomar les regnes per si mateixos/es. Ara bé, que ningú s'espanti. No estan sols en aquest repte. El professorat no ha desaparegut ni defugen la seva tasca. Simplement hem canviat el rol habitual i ara estem ben a prop observant el procés per acompanyar-los/les i ajudar-los/les. Aviat en tindreu més notícies. 

Justament el tema «mòbils» ens ha semblat una gran oportunitat per entrenar i practicar aquesta qüestió. Cert és que el professorat podíem haver decidit simplement prohibir el seu ús i haver-nos dedicat a les matemàtiques, el català, l'anglès... Però ens ha semblat molt més interessant aprofitar aquesta avinentesa per treballar aquest tema de la responsabilitat. Ja ho hem dit d'altres vegades: com educadors/es que pretenem l'autonomia responsable del nostre alumnat entenem que nosaltres no hem de fer res que els vostres fills i filles puguin fer per si mateixos/es. D'aquesta manera els situem en un context que els empeny a desenvolupar-se. Per descomptat, repetim, no hem desaparegut de l'escena, estem al seu costant ajudant-los/les a fer el pas. Prohibir haguera estat molt més ràpid. Però d'aquesta manera l'únic aprenentatge que haguessin pogut fer al respecte és simplement obeir. Com ja sabeu, nosaltres pensem que el que els hem de fer aprendre és a pensar i a decidir. Aquí és on estan ells i elles ara. De fet és on estem totes i tots. Vosaltres també i, en part, aquest missatge és per demanar-vos que ens ajudeu a ajudar-los/les. La comunitat del Maria Espinalt ara mateix està en procés de decidir quina política seguim en relació als mòbils durant les hores lectives (això inclou el pati!). El treball que està fent l'alumnat en l'EAG «Pantalles» (podeu seguir-lo en el Google Sites que hem elaborat per a tal cas, demaneu al vostre fill/a que us ho mostri) té com a objectiu acordar unes normes d'ús de les «pantalles» a l'institut. Són diverses les tasques que l'alumnat ha de realitzar en aquest sentit. A més a més d'abordar i analitzar els avantatges i inconvenients que les pantalles presenten en el nostre dia a dia, també han de posicionar-se al respecte. Més encara, un altre encàrrec que tenen és recollir l'opinió d'una part important de la comunitat educativa: la vostra, la de les seves famílies i per a tal fi han dissenyat un qüestionari que us han de fer arribar (i si no ho fan, exigiu-lo!). Per descomptat que el professorat també tenim la nostra posició al respecte! 

Aquesta és la manera de fer que ens agrada, ja ho sabeu perquè ho repetim cada vegada que tenim ocasió: co-construint el centre decisió a decisió (al cap i a la fi nosaltres ens creiem de debò això de la democràcia!) fins i tot aquelles que susciten més polèmica i amb això de les «pantalles» ja tenim clar en quina ens hem ficat....  De fet no és l'única cosa que ara tenen entre mans els vostres fills i filles i sobre la qual han de decidir. Qui diu les pantalles també diu el «silenci» i «el clima de treball» necessari per poder treballar correctament a l'aula... Com podeu imaginar decisions molt importants i gens fàcils de prendre que marcaran el desenvolupament d'aquest curs. Més encara si tenim en compte que molts d'ells i d'elles s'estrenen en això de prendre decisions. Així que, perquè tot rutlli com cal no tenim més alternativa. Com adults i referents seus que som l'única cosa que ens podem demanar ara mateix és... Ajudem-los/les! 

P.D. I si algú no té molt clar com pot ajudar en aquest sentit, que es posi en contacte amb nosaltres.

Presentació del projecte a la trobada de portes obertes.

20 de set. 2016, 3:24 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 20 de set. 2016, 3:28 ]

Nomo... Símo... Nomo... Símo... Pensem-ho. Eduquem!

20 de set. 2016, 2:41 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 20 de set. 2016, 3:28 ]

Ja ha passat la primera setmana de curs del nostre nou institut. Durant aquests dies ja hem viscut de manera concentrada i intensa un bon nombre d’experiències i emocions de tots els colors. Experiències i emocions que com era d’esperar, cadascuna de les persones que formem part d’aquesta comunitat d’aprenentatge hem viscut de manera diferent.

Una d’aquestes situacions ha estat l’ús dels mòbils per part del nostre alumnat al centre.
Reflexionem, eduquem.

Un dels principis educatius que ens ha mogut des del començament d’aquest projecte ha estat el de la co-construcció d’aquest centre i, en particular, creiem que les normes només tenen sentit si són assumides i acceptades per qui ha d’acatar-les. És per això que d’entrada no hem volgut parlar (encara) de límits ni normes amb el nostre alumnat. Hem preferit que durant aquests primers dies l’alumnat s’autoreguli a si mateix i de mica en mica, a mesura que vagin apareixent els conflictes els anem resolguent entre tots i totes, trobant camins per a evitar que es tornin a reproduir… i la veritat és que estem contents dels resultats: en general, sense haver hagut de parlar de normes, els i les alumnes del Maria Espinalt s’han comportat de manera educada i respectuosa amb la resta de persones que formen aquesta comunitat i el (desgraciadament) mínim material i els espais (poc dotats) del centre.

Tanmateix, davant d’aquesta absència de normes, una bona part del nostre alumnat ha començat (després de la sorpresa inicial davant de la nostra permissivitat) a fer un ús dels mòbils que a algunes persones ens ha preocupat.

I està bé que ens preocupi, però potser no ens hauria d’angoixar: És normal que algú que hagi estat acostumat a la prohibició, de sobte, davant de l’absència d’aquesta, faci un ús excessiu.
D’altra banda, també és cert que aquest ús excessiu comporta unes formes de relació que potser no són les més desitjables dins d’un espai d’aprenentatge com és el nostre pati o els passadissos.

Davant d’aquesta situació de preocupació és fàcil caure en la temptació de la prohibició, de demanar a les famílies que no deixin portar els mòbils al centre, de no deixar treure’ls, de confiscar-los, de… Però creiem que aquesta no és o no hauria de ser la solució. Creiem que la solució passa per la reflexió i l’educació: hem d’ensenyar (a vegades aprendre també) a fer un ús racional, sa i respectuós d’un aparell que en poc temps ha invadit les nostres vides. I potser, un cop més, allò que fem a l’escola vagi a contracorrent d’allò que passa més enllà de les nostres portes, però això no pot ser una excusa per a no intentar educar al nostre alumnat: que la televisió, per exemple, tingui molta d’audiència no treu la responsabilitat dels espectadors i espectadores de criticar els seus continguts.

És per tot això que l’equip de professors i professores del centre us volíem dir, primer, que estem al cas de la situació, observant i prenent nota del comportament del nostre alumnat al respecte. Segon, que no ens angoixa, però ens pre-ocupa: hem iniciat un procés de reflexió. I, tercer i potser el més important, que aquesta reflexió seriosa oberta sobre l’ús dels mòbils s’ha d’ampliar a vosaltres, les famílies. Nosaltres, sense la vostra col·laboració en aquest tema (com en altres molts temes), no aconseguirem educar en aquest ús responsable que desitgem pel nostre alumnat, els vostres fills, les vostres filles.

1-7 of 7