Ens traslladem... provisionalment
Ens traslladem!
Des d'avui i fins a proper avís ens veiem obligats i obligades a abandonar els nostres mòduls a causa de les obres d'ampliació.
Mentrestant, ens reunirem, treballarem i us podrem atendre molt a prop, a l'Escola La Flor de Maig amb la qual compartim solar. No sabem (O.o) si el telèfon ens funcionarà. Però podeu trucar al de l'escola (933 486 109) o, com sempre, plantejar-nos els vostres dubtes o comentaris a través de la nostra adreça de correu electrònic.

Ups... amb la calor i el nostre primer fi de curs... ens hem equivocat!
Estem reciclant amb poca cura dels continguts
Efectivament, aquest primer fi de curs que estem vivint barrejat amb l'inici del nostre segon curs, ens ha deixat caure en la temptació del reciclatge de documents, imatges i qüestionaris... i a vegades les presses ens traeixen!

Ara ja està corregit, però al qüestionari de coneixement de l'alumne que us vam lliurar dilluns quan vau venir a matricular al vostre fill o filla apareixia la convocatòria de la reunió que vam fer juny del 2016 i que aquest curs no havíem pensat fer... o, si finalment la fem, encara no li hem posat data per celebrar-la.

Així, doncs, 
el dia 28 de juny NO hi ha cap reunió convocada!

Sobre el debat de l'estat del centre... Crida a la participació!

5 de juny 2017, 9:14 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 5 de juny 2017, 10:57 ]

El primer «Debat de l'Estat del Centre» ja fa uns dies que està en marxa... si no heu rebut encara el qüestionari mitjançant el qual poder donar la vostra opinió, envieu un missatge de correu electrònic al Javier o a l'Observatori del Benestar per tal que us el facin arribar com més aviat millor. Ens interessa... necessitem les vostres opinions, vivències, sentiments cap al centre: quines coses s'han fet bé, quines hem de millorar. Com més punts de vista tinguem, més ric podrà ser el debat.Digueu la vostra!
Com ja us hem anat dient des de les trobades de Portes Obertes, la 3a setmana de maig hem llençat aquest debat sobre l'estat del centre. La idea és generar un esdeveniment on tota la comunitat pugui dir la seva i valorar l'estat del centre. Es tracta de descobrir amb quines coses estem satisfets i satisfetes, per celebrar-les i amb quines no ho estem tant per treballar sobre elles i millorar-les. En general les característiques del procés, d'entrada, serien:
  • Basem la participació de la globalitat de la comunitat en un qüestionari que fem arribar a tothom.
  • Aquest qüestionari conté una part general que és igual per a tothom i una altra que és específica de cada sector (alumnat, famílies, professorat i PAS)
Les fases del procés seran:
  1. Disseny del qüestionari.
  2. Publicació i difusió. Promoció de la participació global.
  3. Extracció de resultats. Elaboració d'un informe.
  4. Debat i discussió sobre els resultats. Conclusions.
De la primera fase s'ha encarregat l'Observatori del Benestar. Ara hauríem d'haver acabat la segona i començat amb la tercera... Però com volem que el procés sigui el més participatiu possible i el nombre més gran de persones pugui dir la seva, fem aquesta nova crida a les famílies: Participeu per tal d'aconseguir que el debat sigui ric i ens permeti aconseguir els nostres objectius de reconeixement i millora del que s'ha fet aquest primer curs al nostre centre!
participeu en el debat de l'estat del centre!

A voltes amb l'horari del curs vinent...

28 de maig 2017, 9:01 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Torno a entonar el mea culpa per abandonar aquest espai de comunicació. La veritat és que estava convençut d'haver escrit una entrada informant sobre el canvi del marc horari del curs vinent... confirmat: les intencions, per bones que siguin, no escriuen elles soles entrades als blogs!

Efectivament, tal com es va parlar al Consell Escolar del passat dimecres, el curs vinent es compacta la jornada.
jornada compactada vs. jornada partida

Entenem que es tracta d'un tema molt important, essencial diria, pel que fa als aspectes pedagògics del centre, però també volem dir que no ens quedaven moltes opcions: les tardes a un centre amb les nostres instal·lacions i la quantitat d'alumnes del curs vinent eren pràcticament inviables. Davant d'aquesta situació el consorci opta per compactar horari.

Des del punt de vista pràctic, aquesta compactació implica encabir trenta hores en cinc matins. A aquestes hores hem d'afegir el temps de descans necessari per garantir la concentració, implicació i compromís amb l'aprenentatge del nostre alumnat...

Uf, amb aquests condicionants no queden moltes possibilitats i sí, és un horari que d'entrada, així sense pensar, pot amoïnar.... Però de fet no és molt diferent del que ja fan aquest curs els dimecres, dijous o els divendres: només mitja hora de diferència.

En qualsevol cas, precisament perquè tenim aquesta experiència dels tres últims dies de la setmana lectiva d'aquest curs, sabem el que impliquen sis hores diàries d'activitats d'aprenentatge i per això el nostre compromís de dissenyar un horari adaptat que faci més fàcil pel nostre alumnat aprofitar i mantenir un grau alt d'implicació en les propostes que des del centre els hi puguem fer.

Com us diem, no hi havia moltes possibilitats... A nosaltres tampoc ens agraden aquestes restriccions. Estem convençuts que la productivitat no va lligada al fet de fer un nombre d'hores determinades, però també que obrir aquest debat o obrir la possibilitat a què cada centre faci un nombre d'hores diferent se'ns escapa: no està al nostre abast, és complicat i fins i tot podria ser contraproduent per a la totalitat del sistema educatiu del nostre país.

Així doncs, és cert que no hi ha hagut debat, però com veieu, no hi ha hagut molt marge per a la possibilitat de discutir i escollir... de fet si m'haguessin preguntat que és el que la majoria del nostre alumnat preferia no hauria dubtat perquè des de principi de curs han sigut molts i moltes els que han manifestat la seva preferència per compactar la jornada...

Sigui com sigui, el que sí que tenim clar és que tan bon punt tinguem unes instal·lacions adequades, en aquest precís moment sí que tindrà sentit obrir el debat, discutir i prendre una decisió perquè en aquest moment sí que podrem escollir. I no ho dubteu: el debat i la recerca del consens s'obrirà, perquè aquest sempre ha sigut i és el nostre objectiu i el que ens agradaria fos l'essència del nostre projecte.

I davant d'aquesta necessitat amb la qual hem topat, aquesta és la sortida que ens han donat i és la decisió que hem pres. Però la necessitat no ens ha de constrènyer i de la necessitat en fem virtut i potser és això el que hem d'acabar traslladant al nostre alumnat: la il·lusió de sempre i la plena confiança en tota la seva força i les seves capacitats.

Gràcies... Moltíssimes gràcies!

25 de maig 2017, 3:02 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 28 de maig 2017, 8:35 ]

En nom de tot l'equip del Maria Espinalt, volem agrair al nostre alumnat i les famílies l'immens regal que la setmana passada ens va arribar.

Hem quedat impressionats i impressionades i alguna llàgrima fins i tot ha fet intenció d'aparèixer a la sala de profes. Ara que ja ho hem mirat a fons i ho hem gaudit en tot la seva esplendor, us podem dir que tots i totes hem coincidit en què mai en la nostra carrera professional havíem viscut un regal semblant (i sumats tenim més de 100 cursos a l'esquena).

Amb aquest regal ens heu tornat a fer sentir de primeríssima mà l'immens regal i el gran plaer que suposa participar en aquest projecte i compartir amb vosaltres aquest camí.

Gràcies... moltíssimes per aquesta gran sorpresa.


Una molt bona notícia!

14 de maig 2017, 11:47 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 14 de maig 2017, 13:50 ]

Efectivament, dijous de la setmana passada vam rebre una molt bona notícia.
Bona notícia!
Els darrers mesos havíem manifestat (en públic i privat) la nostra preocupació pel fet que el curs vinent el nostre centre ja no es consideraria de nova creació amb el que això suposava pel que fa a la configuració de la plantilla. És cert que teníem al nostre abast algunes eines que ens permetien garantir un cert nombre de docents que creguessin en el projecte del nostre centre, però deixava un altre número en mans de l'«atzar» dels nomenaments de darrera hora.
Doncs bé, sembla que hi ha un canvi en la normativa i que els centres de nova creació tindran aquesta consideració durant els primers quatre cursos. Això vol dir que el centre tindrà la possibilitat de proposar els docents que configuraran el nostre equip i d'aquesta manera afavorir el desenvolupament i consolidació del nostre projecte.
Què més podem dir sinó felicitar-nos per tan bona notícia?

Avaluació(ns)

8 de maig 2017, 17:38 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Ha arribat el mes de maig i amb ell arriba el moment de començar a plantejar-se el final de curs. Us confessem que aquest fet acostuma a ser una font de sensacions contradictòries. D'una banda vivim l'alegria de tot el que hem fet al llarg del curs, l'arribada de les colònies, les festes i els festivals i, no us enganyarem, la perspectiva d'unes vacances que el curs intens que hem viscut les fan més desitjables.
S'apropen les vacances!
Però d'una altra banda, el final de curs comporta també una sèrie de realitats que no ens fan sentir del tot bé: els comiats, que per sort seran un «fins al curs que ve», tota la paperassa i burocràcia de tancament ja sense el contacte amb el nostre alumnat amb tant ens motiva i amb el que tant ens agrada compartir l'espai i el temps... però sobretot la qüestió ja avançada a l'inici de curs de l'avaluació final. Qüestió que vivim com un fet contradictori amb l'esperit del nostre projecte educatiu, ja que ens aboca a fer quelcom que considerem terrible i injust i al que malauradament no ens podem negar: posar una nota numèrica a cada persona.
És precisament aquest tema un del que més ocupats i preocupats en té en aquestes darreres setmanes i per això volíem compartir-lo amb vosaltres. Perquè si una cosa tenim clara, és que no hi ha una manera justa de fer-ho. Estem buscant la quadratura del cercle: intentar mantenir la coherència amb la nostra idea de no jutjar ningú i d'evitar comparances, tractar de trobar la manera menys injusta d'assignar-les i alhora mirar que les notes no perjudiquin a ningú. Com ja imagineu, en el nostre cas, les notes tractaran de resumir la manera d'estar de cada alumne/a durant aquest curs, valorant el compromís de cada persona amb el seu procés, la seva actitud, el seu esforç... En qualsevol cas es tractarà d'unes decisions difícils, decisions que insistim, prendrem per imperatiu legal i a contracor.
Per sort abans d'això ens arriba una avaluació que ens satisfà molt més: la del Centre. La setmana vinent començarem amb el Debat Sobre l'Estat del Centre, l'esdeveniment on tothom podrem dir la nostra sobre el que vivim i percebem del nostre Institut. En aquest cas no es tracta de jutjar ningú sinó de mirar quines coses volem celebrar i sobre quines hem d'aplicar-nos per millorar-les. Un cop més us demanem la vostra implicació en la co-construccio del Maria Espinalt i un cop més us agraïm la vostra col·laboració. Tot això per seguir caminant plegats i plegades.

Divendres 5 de maig a la tarda... Festa!!

25 d’abr. 2017, 6:00 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 25 d’abr. 2017, 7:55 ]

El divendres 5 de maig... Festa!
Dins de les activitats del projecte d’Homo Ludens que vam desenvolupar al segon trimestre, un grup d’alumnes van promoure una festa per a la nostra comunitat. Es tracta d’una festa solidària per recaptar diners per a les colònies que farem a final de curs. En ella trobareu un petit mercat de productes artesanals (menjar i objectes de bijuteria), jocs i manualitats per a infants i una visita guiada per l’institut (farem dos torns, un a les 17.30 i un altre a les 18.00).

Lloc: Pati de l’institut

Dia i hora: Divendres 5 de maig a la tarda
L’hora de començament de la festa serà a les 17.00h i l’hora de finalització cap a les 20.30h. A les 19.45h ja no es permetrà l’entrada. 

Cada entrada té un cost de 2€ , en el cas de ser menor de 8 anys, el preu serà d’1€. Amb l’entrada va inclosa una beguda i la participació en la rifa d’una panera. La rifa de la panera es realitzarà a les 20.00h.

Per aquelles persones que participin comprant un tiquet i que no puguin assistir a l’acte, se’ls comunicarà el resultat de la rifa.

Agrairem la vostra participació!

Marxem de colònies!

25 d’abr. 2017, 5:49 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Volem seguir vivint experiències que ens ajudin a créixer en tots els sentits i hem pensat que compartir tres dies amb l’alumnat, en un espai diferent, amb propostes d’activitats diferents i convivint intensament ens ajudarà a complir aquest objectiu. Hem buscat un espai on podem seguir construint relacions i, gaudir i aprendre de l’entorn natural que ens proporciona el Pirineu Oriental. Realitzarem activitats que ens acostaran a la natura i a la història de la zona i practicarem activitats esportives relacionades amb el medi natural.
Alberg Pere Figuera de Planoles
(Per veure més fotografies, seleccioneu aquesta imatge)

Més informació, dades pagament i autorització a la carta a les famílies.

Salut i llibres!

23 d’abr. 2017, 6:09 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

Feliç dia de Sant Jordi 2017

El soroll no hauria d'impedir que s'escolti la música

3 d’abr. 2017, 20:42 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte   [ actualitzat el 4 d’abr. 2017, 5:07 ]

Han passat (estan passant) moltes coses durant aquest segon trimestre, però com us dèiem fa uns dies, sentim com que les hem compartit menys, com que de vegades us ha arribat la informació tard i de maneres que potser no eren les més adients... I ens sap greu.

Ens sap greu perquè de vegades el que ha arribat és el soroll i no la música que hi ha darrere i que hem pogut gaudir en el dia a dia del centre. Perquè és cert que hi ha hagut conflictes que han fet soroll (i per una mala comunicació, potser a vegades han fet més mal del que haurien d'haver fet), però si ens aturem, si com en les primeres cançons dels Jesus and Mary Chain som capaços de travessar el mur de soroll i distorsió, podrem sentir les melodies senzilles i sensibles del que el nostre centre ha arribat a construir en aquests primers mesos d'existència.
Pot semblar que no hi ha hagut conseqüències, que no s'ha fet res, que hi ha una absència de límits... però això no és cert. Això és deixar-se portar pel soroll que provoquen situacions puntuals d'un nombre molt (MOLT) petit d'alumnes.
pensar
S'ha fet molta feina durant tot aquest temps. Una feina que potser no hem sabut comunicar-vos, però que hi és: diàlegs amb alumnes, hores i hores de Trobada i altres espais d'aprenentatge on hem reflexionat i construït les normes que ens han d'ajudar a conviure al centre. Hem fet perdre el dret a estar amb els seus companys i companyes a aquelles persones que han decidit faltar el respecte, hem parlat amb les seves famílies, ha actuat l'Observatori del Benestar, hi ha hagut persones que també han perdut el dret a fer sortides. Hem generat espais on hem intentat reconduir comportaments disruptius. Sempre que alguna situació ultrapassava el que era tolerable (com en el cas dels patins trencats), hem actuat (que no reaccionat) buscant sempre crear espais de debat i reflexió per tal de trobar de manera horitzontal (i no de l'adult a l'infant) solucions que tothom pogués fer seves.

Hem actuat, doncs, de manera meditada, tranquil·la i no sancionadora, intentant ser coherents amb els principis que des d'un principi hem volgut que fossin els del nostre institut. Penseu en els mòbils: hi ha hagut una conseqüència que ens ha estat fàcil d'administrar perquè estava legitimada i entesa per l'alumnat que fa que el mòbil ara no sigui un problema. O en les muntanyes de paper i la situació als lavabos del primer trimestre. Tot això va desaparèixer perquè vam aplicar conseqüències. En quants centres hi ha paper als lavabos de 1r d'ESO sense que hi hagi més problema? 

Al nostre centre hi ha una conseqüència ben clara que és intentar fer sentir-se bé a l'alumnat, malgrat que no faci les coses bé i això ja ha calat i és una conseqüència poderosa. El nostre centre no genera tensió a l'alumnat i això és un bé preuadíssim. Els espais ja no són agredits, recordem el primer racó del benestar? Va haver-hi una conseqüència i el segon és respectat. Igual que el taller, el laboratori o els lavabos. Quantes pintades tenim als lavabos?

Però això no és suficient. No ens podem quedar aquí. Entre altres coses perquè nosaltres no estem a gust i no ho estem perquè el nostre alumnat necessita més calma per treballar i progressar des del punt de vista personal i acadèmic com en qualsevol altre centre. No acabem d'estar satisfets malgrat el que ja hem avançat perquè encara hi ha faltes de respecte vers les instal·lacions. Sí, sovint, en marxar a última hora de la tarda, hi ha massa papers per terra i els espais estan desordenats.
Per això seguim actuant, volem seguir fent coses per tal de seguir avançant i millorant.

És per això que després de parlar molt entre nosaltres, de reflexionar i donar moltes voltes hem comunicat al nostre alumnat que com a responsables últims del seu benestar i aprenentatge en l'institut havíem pres una sèrie de decisions encaminades a millorar la convivència en el centre.

La decisió més sorollosa (un altre cop el soroll) és la d'acceptar els quatre cursos assignats al centre i desfer el cinquè que com a equip docent havíem desdoblat per a millorar les ràtios a l'aula: després de dos trimestres hem comprovat que un centre petit com el nostre, amb només un curs, li és massa costós aquest desdoblament. I que acceptar els quatre ens permet la possibilitat de gestionar molt millor aquest alumnat que no només ha decidit no treballar, sinó que sovint no deixa treballar als seus companys.

Podem arribar a acceptar (després de comunicar-ho a la seva família, és clar) que un alumne o una alumna no vulguin treballar, però no podem tolerar que la seva decisió vagi acompanyada per una actitud que faci que altres companys o companyes tampoc puguin fer-ho. Per tant, creiem que aquest alumnat ha de perdre momentàniament el dret a estar amb la resta d'alumnes a l'aula, ha de sortir, però no per relaxar-se i quedar-se al passadís. Ha d'anar a una altra aula, reflexionar perquè ha sortit i treballar fora de la seva aula i sense els seus companys i companyes.
I a més a més, aquesta situació s'ha de comunicar en «temps real» a la seva família per tal que aquesta estigui assabentada i col·labori amb nosaltres perquè el seu fill o la seva filla no hagi de tornar mai més a sortir del seu grup.

Evidentment, aquestes mesures que prenem, les prenem perquè creiem que hem de donar resposta a una situació de soroll. Però no volem renunciar al debat, a la reflexió, a escoltar al nostre alumnat, a buscar entre tots i totes solucions a aquestes situacions puntuals... perquè aquest soroll no pot impedir que gaudim de tota la música que s'ha aconseguit al centre, que només ens fixem en el soroll. No seria just per a la immensa majoria del nostre alumnat que amb les seves bones pràctiques han fet d'aquest institut un institut on aprenem a ser millors persones cada dia.
lectura

Un pas més cap a la co-avaluació

30 de març 2017, 17:36 publicada per Miguel Angel Baeta Monforte

La co-avaluació ha de ser fruit del diàleg.
Des de les nostres propostes inicials fins avui, passant per aquelles primeres xerrades de presentació o els missatges d'aquest blog, hi ha hagut una idea d'aquelles que consideràvem bàsiques, part substancial dels fonaments del nostre projecte. Aquesta idea era la de fer una co-avaluació del procés d'aprenentatge del nostre alumnat i el seu compromís cap a aquest.

I en aquest camí de co-construcció constant en el que estem implicades totes les parts de la comunitat educativa del nostre centre, hem sentit la necessitat de continuar avançant, de fer un pas més cap a una co-avaluació que sigui cada vegada més fruit de la reflexió i el diàleg amb el nostre alumnat. Us recordem que el nostre ideal d'avaluació és el d'una avaluació dialogada, diagnòstica i propositiva en la que el pes recau en l'intercanvi entre els i les alumnes i els seus tutors o tutores personals.

En aquest sentit hem cregut necessari escriure l'informe que rebreu la setmana vinent en col·laboració amb el vostre fill, la vostra filla. Volem que aquest informe reculli la pròpia percepció de l'alumne, de l'alumna així com la dels seus professors i professores. I que aquestes percepcions entrin en diàleg amb el seu tutor o la seva tutora personal. El resultat serà aquest informe del qual us parlem i que potser algun dels vostres fills i filles ja us ha mostrat el que ha escrit abans del diàleg necessari.

Per a poder fer possible aquest diàleg hem transformat els espais d'aquest divendres a partir de l'esmorzar, de manera que mentre part del professorat comparteix espais amb els alumnes en activitats autònomes, la resta pot dedicar temps i atenció individual als i les alumnes de la seva tutoria personal.

Resumint. El resultat d'aquest procés serà doncs, un informe que ens agradaria poguéssiu comentar a través del correu electrònic del tutor o la tutora personal. O, si l'equip educatiu ho ha considerat necessari, a través de les entrevistes personals que es faran el pròxim dijous 6 d'abril.

Això, és clar, no és obstacle perquè si alguna família vol venir a comentar l'informe personalment, pugui concertar una cita la primera setmana després de vacances.

1-10 of 62